dijous, 28 d’abril del 2016

Ampliació Teoria Tema 12

Ampliació Teoria Tema 12


Tal com hem vist a classe, Linux té diverses distribucions per a les escoles i estudiants. Però  encara hi ha més i són les següents: 

  • LinEx: gnuLinEx o LinEx, és una distribucion basada en en el sistema operatiu Debian GNU-Linux i utilitza GNOME per al seu escriptori. Una iniciativa de la Junta d'Extremadura, Espanya, gnuLinEx està destinat a ser utilitzat en totes les escoles d'Extremadura, així com en les institucions oficials. És promogut activament per a l'ús del negoci i llar. gnuLinEx és només compatible amb computadores basades en l'arquitectura i386. L'objectiu del projecte és la promoció d'una tecnologia amb coneixements basats ​​en la informació de la societat amb la finalitat de millorar la qualitat de vida del ciutadà.
  • UberStudent: aquesta completament equipat, un sistema operatiu Linux fàcil d'usar per a aprendre, fer i ensenyar les habilitats essencials per a l'èxit acadèmic en l'educació superior i per a estudiants amb destinació a l'ensenyament secundari. UberStudent en la seua versió 1.0 (Cicero) aquesta basada en Ubuntu 10.04 i es distribueix amb 2 entorn d'escriptori GNOME (2.32) i LXDE.

    Compta amb tots els estàndards de programari de Ubuntu, però adaptats als estudiants, per exemple té dos navegadors integrats, Firefox i Chrome, Firefox seria l'opció òbvia, ja que s'han afegit un munt de grans característiques per als estudiants. El add-on de Firefox Zotero es pot utilitzar per a arreplegar i gestionar les referències bibliogràfiques i altres antecedents. A més d'açò, Firefox té un munt de serveis en línia que estan dissenyats especificamente per a estudiants.

    Aquests són alguns exemples de les aplicacions incorporades en Uberstudent:
    • Zotero programa molt útil per a la recerca a fons.
    • Processador de documents de LyX, a més de moltes plantilles de documents.
    • Programari de Pressupost Buddi.
    • KeepNote que està dissenyat per a prendre notes i organització.
    • Programari de planificació/Planning ThinkingRock.
    • Beagle per a cercar arxius locals.
  • KnoSciences: és un CD arrancable de Knoppix amb una col·lecció de programari GNU/Linux, amb detecció automàtica de maquinari, i suport per a moltes targetes gràfiques, targetes de so, dispositius SCSI, USB i altres perifèrics. Amb KnoSciences no és necessari instal·lar res més.
  • DoudouLinux: està especialment dissenyada per als xiquets, perquè els xiquets puguen i aprenguen fer ús de la computadora tan fàcil i agradablement com siga possible per a ells. Ofereix desenes d'aplicacions per a xiquets de 2 a 12 anys d'edat i els dóna un ambient el més fàcil d'usar com si d'una consola de jocs es tractara. Els xiquets poden aprendre, descobrir i divertir-se sense papà i mamà!
  • ConQimo: un sistema operatiu d'escriptori dissenyat també per a xiquets. Basat també en Ubuntu Linux d'escriptori, Qimo ve pre-instal·lat amb jocs educatius per a xiquets de 3 anys.
    La interfície de Qimo ha sigut dissenyada per a ser intuïtiva i fàcil d'usar, proporcionant grans icones per a tots els jocs instal·lats, de manera que fins i tot els usuaris més joves no tinguen problemes per a seleccionar l'activitat que desitge.

dimecres, 27 d’abril del 2016

Teoria Tema 12

Tema 12:APLICACIONS EDUCATIVES DEL PROGRAMARI LLIURE


ÍNDEX

1. Què és Linux?
2. Software lliure
3. Avantatges i desavantatges del Software Lliure
4. Lliurex


1. Què és Linux?

Linux és un sistema operatiu, compatible unix. Dues característiques molt peculiars ho diferencien de la resta de sistemes que podem trobar en el mercat.
  • La primera, és que és lliure, això significa que no hem de pagar llicència a cap casa desenvolupadora de programari per al seu ús.
  • La segona, es que el sistema ve acompanyat del codi font.
El sistema ho formen el nucli del sistema (kermel) més un gran nombre de programes/ biblioteques que fan possible la seva utilització. Molts d'aquestos han estat possibles gràcies al projecte GNU, per això mateix, molts criden a Linux, GNU/Linux.


(NO) Les arquitectures en les quals al principi es pot utilitzar. Linux són Intel 366-486-, Pentium, Pro, Pentium II/III/IV, IA-64, Amd64, Cyrix y Motorola 68020, IBM S/390, zSeries, DEC Alpha, ARM, MPS... 

2. Software lliure (EX. què aplicacions són de programari lliure i quines no, què és programari lliure)


  • Llibertat d'usar al programa amb qualsevol propòsit.
  • Llibertat d'estudiar com funciona el programa i adaptar-lo a les teves necessitats.
  • Llibertat de distribuir còpies.
  • Llibertat de millorar el programa i fer públiques les millores amb la finalitat que tota la comunitat es beneficie.


3. Avantatges i desavantatges del Software Lliure

Avantatges

  • Estalvis de gran quantia de diners en l'adquisició de llicències.
  • Combat efectiu a la còpia il·lícita de programari.
  • Eliminació de barreres de pressupostos.
  • Molts col·laboradors de primera línia amb ganes d'ajudar.
  • Temps de desenvolupament sobre alguna cosa que no existeixi són menors per l'amplia disponibilitat d'eines i lliberies.
  • Les aplicacions són fàcilment auditades abans de ser usades en processos de missió crítica, a més del fet que les més populars es troben molt depurades.
  • Tendeix a ser molt eficient (per que molta gent ho optimitza, millora)
  • Tendeix a ser molt divers: la gent que contribueix té moltes necessitats diferents i això fa que el programari estigui adaptat a una quantitat més gran de problemes.

Desavantatges

  • La corba d'aprenentatge és major.
  • El programari lliure no té garantia provinent de l'autor.
  • Es necessita dedicar recursos a la reparació d'errates.
  • No existiria una companyia única que protegirà tota la tecnologia.
  • Les interfícies amigables amb l'usuari (GUI) i la multimèdia tot just s'estan estabilitzant.
  • L'usuari ha de tenir nocions de programació, ja que l'administració del sistema recau molt en l'automatització de tasques.
  • La diversitat de distribucions, mètodes d'emmagatzematge, llicències d'ús, eunes amb una mateixa fi, etc., poden crear confusió.


4. Lliurex


Llicència BCD: Permet les quatre llibertats del programari  lliure s'ha de mantindre l'autoria del codi original.

Llicència GPL: Permet a l'igual de l'anterior les quatre llibertats del programari lliure i les modificacions que es facen han de ser en llicència GPL.

Llicència MPL: és una llicència que es va emprar per lliberar el codi de Nescape. Aquesta llicència és més oberta que la GPL, però menys que la BCD.

LliureX, és una distribució GNU/ Linux, està basat completament en Programari Lliure i és gratuït, a més és un projecte de la Generalitat que té com objectiu la introducció de les TIC en el sistema educatiu.

Sistemes operatius Lliurex en el àmbit educatiu (p.367)
  • Edubuntu
  • Skole linux
  • Open Suse
  • Pupi linux
  • Tuquito
EX: Distribucions linux que s'empren en Espanya (p.370)
  • Castilla la Mancha ->Molinus
  • Cantabria -> Linux global
  • Galicia -> Galinus
  • Cataluña -> Lincat
  • Madrid -> Max
  • Melilla -> Melinux
  • Euskadi ->Ehux
EX: El terme programari lliure fou emprat per:
  • Bill Gates
  • Linus Torball
  • Richard Stalman
  • Steve Jobs

dimarts, 26 d’abril del 2016

Ampliació Pràctica 7

Ampliació Pràctica 7. Twitter

Tuitutil és una eina que ens permet conèixer qui ens deixa de seguir a twitter i el seu funcionament és el següent:


  • En primer lloc hem d'accedir a la web www.tuitutil.net i autentificarem el nostre compte de Twitter.
  • A continuació, se'ns obrirà una finestra en la que aprareixerà un menú amb totes les accions que podem realitzar. Entre les seues funcionalitats cal destacar el càlcul de:
    • L'edat i data de creació del teu compte de Twitter.
    • La teua freqüència de tuits i tuits marcats com a favorits.
    • Interaccions amb els teus amics.
    • El teu ús de hashtags, contingut multimèdia i certes paraules en les teues tuits.


Fins i tot, molts d'aquestes dades són gracioses, com per exemple “qui és el més forever alone” o “el rialletes” o els seguidors de Justin Bieber, One Direction, Lady Gaga, entre uns altres.
En les pestanyes de les altres funcions podem trobar coses interessants com poder veure qui t'acaba de seguir i qui t'ha deixat de seguir. A més, conèixer d'on són els teus amics en Twitter i quina aplicació usen per a produir les seues tuits.


Pràctica 7. Twitter

Pràctica 7: Twitter


A continuació, en aquesta entrada anem a explicar el funcionament de twitter a través d'exemples des del meu compte. Els pasos necessaris són els següents:
  1. En primer lloc haurem d'escriure al cercador google "Twitter". A continuació clicarem sobre el primer enllaç.
  2. En segon lloc, una vegada estem a Twitter tenim dues opcions:
    1. Si tenim compte a Twitter, únicament haurem de posar el nostre usuari i contrasenya.
    2. Si no tenim compte, haurem de crear-nos una seguint les instruccions que se'ns presenta.
Una vegada estem dins de Twitter trobarem les següents eines: 





  • Inici. En aquesta opció apareixen totes les publicacions de la gent que seguim a aquesta xarxa social. 


  • Notificacions. Aquesta opció ens avisa de totes les accions sobre nosaltres. És a dir, si tenim nous seguidors o ens mencionen, apareixerà a aquesta finestra.


  • Missatges. Amb aquesta opció podem parlar amb el nostres seguidors però en privat, sense que ningú s'entere del que estem parlant.


  • Cercar en Twitter. Amb aquesta cerca podem trobar a gent o temes concrets que són tendència a la xarxa.


  • Imatge. Aquesta és la nostra imatge de perfil. Però al mateix temps és un menú que desenvoluparem a continuació.


    • Ver perfil. T'introdueix al nostre perfil, és a dir, els nostres tweets, imatges i suggeriments.
    • Llistes. Ens mostra les llistes de contactes que seguim nosaltres.
    • Ajuda. Suport que ens resol qualsevol de les nostres dubtes respecte a Twitter.
    • Dreceres de teclat. Ens dónen ajudes i fòrmules per a simplificar el teclat de la manera més ràpida.
    • Twitter Ads. Amb aquesta opció podem determinar la moneda i els informes del compte i els impostos aplicables.
    • Analytics. Anàlisi interactiu del nostre compte.
    • Configuració. Eina que ens permet canviar o configurar qualsevol cosa del nostre compte de twitter i que explicarem a continuació.
    • Tancar sessió. Amb aquesta opció tanquem sessió o bé canviem d'usuari.

  • Twittear. Amb aquesta opció podem escriure els nostres tweets.

Si continuem  amb l'explicació de les diferents opcions que hi ha a Twitter continuem amb "la nostra identitat". Personalment, l'anomene així ja que mostra el següent: 


En aquesta part de twitter, es mostren dues imatges, la del fons s'anomena fotografia d'encapçalament i la més petita és la nostra imatge de perfil. A més, apareix el nostre nom d'usuari i la quantitat de tweets que hem publicat, les persones que ens siguem i les que nosaltres seguim.

Sota això trobem les tendències del moment, és adir, els temes dels quals més s'està parlant a la xarxa, en aquest moment, aquestes són les tendències a nivell nacional:


Al costat de Tendències posa "canviar" i podem triar nosaltres mateixos d'on volem que aparegan les tendències o bé de la nostra comunitat o d'altre país.


A l'altre costat de la web, apareix el segïuent requadre que ens suggereix persones a les que podem seguir a Twitter: 


A més, podem anar actualitzant-los per a ver nous sugeriments o directament veure totes les opcions que ens dónen. A més, en "trobar amics" podem cercar directament a la persona o compte que estem cercant.

Sota aquest apartat apareixen diferents opcions referent a llicències, cookies, ajuda, etc.

Ara, com he dit abans, vaig a explicar-vos el que hi ha dins del menú de configuració i les opcions que se'ns ofereixen són les següents:


    • Compte. Ací podem canviar tant el nostre nom d'usuari, correu electrònic, llengua i fins i tot la zona horària. A més del referent al contingut com el país o tot el relacionat amb el contingut dels tweets (imatges, vídeos...), la cronologia dels nostres tweets o l'arxiu d'aquestos.
    • Seguretat i privacitat.
      • Seguretat:

  • Verificació.  T'envien un un mail quan inices sessió a Twitter.


  • Restableiment de contrasenya. Requereix informació personal per a aconseguir la nova contrasenya.


  • Inicar sessió amb un codi. Permet iniciar sessió amb un codi.

        • Privacitat:
          • Etiquetar les imatges. Configura quines persones poden etiquetarnos en les imatges ( els nostres seguidors, qualsevol persona o cap).
          • Privacitat del tweets. Ens permet protegir les nostres publicacions per què únicament les puguen veure els nostres seguidors.
          • Ubicació de tweets. Ens permet posar l'ubicació d'on es trobem quan escrivim el tweet.
          • Visibilitat. Configura que els altres ens pugan trobar o no per la nostra adreça electrònica.
          • Llibreta d'adreces. Administra els teus contactes.
          • Contingut promocionat. Anuncis personalitzats basats en informació compartida per socis de publicitat.
          • Twitter per equips. Permet que qualsevol m'introduïsca a un equip.
          • Missatges directos. Podem triar si volem que qualsevol persona ens envie missatges o únicament les persones a les que nosaltres seguim. 
      • Contrasenya.  Serveix per a canviar la contrasenya del nostre compte.
      • Targetes i enviaments. Ens dóna l'oportunitat de comprar coses mitjaçant Twitter.
      • Historial de comandes. Llista de productes que hem comprat per Twitter.
      • Mòbil. Amb aquesta opció pots posar el teu telèfon mòbil, així podriem tenir l'aplicació de Twitter al nostre mòbil.
      • Notificacions per correu. Això es una manera de saber quan i amb quina frequència Twitter ens envia missatges per correu electrònic. Podem diferenciar aquestos tipus d'avisos: 
        • Relacionat amb Tweets i amb tu. Amb aquesta opció podem activar l'opció de que ens envíen un correu cada vegada que ens mencionen a Teitter, quan qualsevol ens comença a seguir o quan ens envíen un missatge direct.
        • Relacionada amb els teus Retweets. T'envien un correu electrònic quan a algú li agraden els nostres Retweets o bé quanels retwiteen.
        • Activitat de la teua xarxa. T'envien un correu electrònic quan hi ha actualitzacions que em repercuten.
        • Actualitzacions de Twitter. T'envien un correu electrònic amb consells i suggeriments de Twitter.
      • Notificacions web. Aquesta opció configura si volem que ens avisen quan ens mencionen a un Tweet, quan ens retwiteen, envien un misatge directe o per exemple et marquen favorit.
      • Trobar amics. Pots cercar als teus amics a través de AOL, Gmail o Outlook.
      • Comptes silenciats. Ens permet silenciar el compte d'un usuari que nosaltres seguim. Això  vol dir que nosaltres el seguim pero els seus tweets no ens ixen.
      • Comptes bloqueats.  Quan bloquejes a un usuari, no pots veure els seus tweets en la nostra cronologia. A més, aquests usuaris no podran seguir-me  ni veure el nostre perfil quan esten conectats a Twitter.
      • Disseny. Aquesta opció enspermet canviar l'aparença del nostre Twitter al nostre gust.
      • Aplicacions. Aplicacions a les quals tenim accés a través de Twitter (Facebook, HTC Peep i Twitter for Android)
      • Widgets. Afegir al nostre mur de Twitter un gadget tal com fem fet al blog.
      • Les teues dades de Twitter. En aquesta opció apareixen totes les nostres dades personals, per la qual cosa, ens demana la nostra contrasenya per a poder accedir.
    Si continuem amb les funcions de Twitter i cliquem sobre el nostre nom, hi ha un menú anomenat "Perfil" en el qual apareix la nostra informació que prèviament hem configurat per a que siga pùblica.



    Una vegada ja coneixem totes les opcions que hi ha a Twitter anem a aprendre a twittear  de la següent manera: 

    1. Clicarem sobre twittear. Aquesta opció la trobem en la part dreta de dalt.
    2. Escriurem un missatge que ha de tindre com a màxim 140 caràcters.
    3. A més, podem afegir elsegüent:
      1. Imatge. La podem tomar al moment o cercar-la als nostres fitxers.
      2. Ubicació. Lloc on ens trobem al enviar el tweet.
      3. GIF. Imatge amb moviment.
      4. Enquesta. Pots fer una pregunta amb multiples opcions als teus seguidor i que ells mateixos la contesten.
    En darrer termen, vull ensenyar-vos un tweet que he posat acompanyat d'una imatge de l'aula: 




    Ampliació Teoria Tema 11

    Ampliació Teoria Tema 11

    Quin avantatge té una llicència Creative Commons davant a la major protecció que dóna el dret d'autor tradicional?

    Un dels principals avantatges de les llicències Creative Commons, és l'atractiva que pot resultar per als titulars de drets l'oportunitat de veure augmentades les possibilitats de difusió de les seves obres, o que uns altres construeixin sobre la base de la seva obra, o per la perspectiva de contribuir al treball intel·lectual comú. Objectius tan nobles com la difusió de les idees i de l'art, se satisfan de millor manera amb llicències que asseguren als usuaris de les obres les possibilitats d'ús sobre les obres, mentre permeten un control últim dels drets d'autor per al titular originari.

    A més de ser gratuïtes, aquestes llicències tenen l'avantatge de lliurar informació fàcil d'entendre a l'autor i a l'usuari, respecte del que està o no autoritzat a fer amb l'obra intel·lectual. El sistema permet escollir entre diferents alternatives de llicències, alguna de les quals impedeix, per exemple, que es realitzen obres derivades com a traduccions, mentre unes altres impedeixen la utilització de l'obra per a finalitats comercials. Açò permet que siga l'autor o titular dels drets d'autor, i no la llei, qui determina què es pot fer amb la seua obra i baix quines condicions.

    L'ús d'aquestes llicències, pot suposar una interessant alternativa per a la distribució d'obres literàries a través d'Internet, donant-li llibertats al públic perquè puga realitzar determinats usos de les obres intel·lectuals, permetent experimentar amb noves formes de promoció i comercialització, i així per tant explotar nous models de negoci per al món editorial.

    dimecres, 20 d’abril del 2016

    Teoria Tema 11

    Tema 11: OBJECTES D'APRENENTATGE I LLICÈNCIES D'INTERNET

    ÍNDEX
    1. Què són els objectes d'aprenentatge?
    2. On trobar objectes d'aprenentatge?
    3. Llicències en Internet


    1. Què són els objectes d'aprenentatge?

    • Qualsevol entitat, digital o no digital, que pot ser usada, reutilitzada o referenciada durant l'aprenentatge recolzat per la tecnologia. Com a exemples d'objectes destaquem:
      • Contingut multimèdia
      • Contingut instructiu
      • Objectes d'aprenentatge
      • Programari educatiu i eines de programari
      • Persones, organitzacions o esdeveniments referenciats durant l'aprenentatge recolzat teològicament.
    • D'altra banda els objectes d'aprenentatge estan regits per metadades que són dades i regles sobre dades, en el nostre cas ens proporcionen dades sobre els recursos d'aprenentatge i la seva utilització.


    2. On trobar objectes d'aprenentatge?

    • Projecte agrega. Aquesta iniciativa elaborada pel ministeri d'Educació ofereix gran quantitat de recursos. Disposa d'un cercador avançat amb el que és possible localitzar els materials desitjats segons el nivell educatiu, nivell d'agregació o format i, en general, per qualsevol característiques descrita en les metadades. Quan es troba alguna cosa adaptat a les nostres necessitats es tindrà en compte la plataforma d'Elearning i el nostre LMS. El resultat és un arxiu en format ZIP.
    • Projecte LearningSpace. En aquesta biblioteca podem trobar centenars de recursos educatius, en forma de cursos on line, que poden ser descarregats en format SCORM o Common Cartridge. Triant qualsevol d'aquests formats s'obtindrà l'objecte d'aprenentatge en format ZIP.


    3. Llicències en Internet

    • Drets d'autor o copyright.
                                                   

    Conjunt de normes jurídiques que la llei dona als autors respecte a obres que són de la seua creació. Aquests drets d'autor protegeixen qualsevol obra que es considera de naturalesa intel·lectual. Per exemple (invencions científiques, produccions literàries o artístiques, marques o signes distintius, dibuixos o models industrials). L'autor té dret a qualsevol cosa que vols fer amb la teua obra. Li perteneixeran els següents drets:
      • Drets morals. Dret a ser reconeguda com autora i a exigir que no le canvien res. No e spoden ceder, vendre o transferir, són drets propis de l'autor.
      • Drets patrimonials. Els gaudeix l'autor al llarg de la seua vida i la seua família durant un plaç determinat (en Espanya són 70 anys).
        • Drets d'explotació. Tu pots demanar mitjançant una quantitat econòmica.
        • Drets compensatoris. Drets que tu perds en el moment que estàs cedint a altra persona.
    • Llicències lliures. 
      • Llicència de domini públic. 
                                     
    Una obra passa al domini públic quan es tiren els drets patrimonials. L'autor renuncia o transcorre el plaç de 70 anys i ningú el reclama. Es pot fer amb ella el que vulgues pero s'han de respectar sempre els drets morals. Si la modifique he de dir qui és l'autor real de l'obra original.
      • Copyleft. 
                               
    Elimina les restriccions del copyright. L'única cosa que s'ha de mantindre és que la copia ha de mantindre els mateixos drets que l'original.
      • Creative Commons.
                             
    Reconeixements no comercials. L'explotació de l'obra queda limitada a un ús no comercial. S'autoritza la creació de les obres derivades sempre que es mantiga la mateixa llicència al ser distribuïdes.

      
                                       
                              

    Es permet qualsevol explotació de l'obra incloent la comercial així com la creació de les obres derivades la distribució de les quals també esta permesa sense ninguna restricció.


                  
                           

    No es permet l'ús comercial de l'obra original ni de les possibles obres derivades.




                    

    No es permet l'ús comercial de la obra original ni de les possibles obres derivades, les quals hauran de mantindre el mateix tipus de llicència.




                          
                               

    No es permet l'ús comercial de l'obra original ni la generació de les obres derivades.


                              
                             

    Es permet l'ús comercial de l'obra  i les seues obres derivades les quals han de mantindre la mateixa llicència que l'obra original.

                          

                          
                            

    Es permet l'ús comercial de l'obra però no es permet la creació d'obres derivades.

    dissabte, 16 d’abril del 2016

    Ampliació Teoria Tema 10

    Ampliació Teoria Tema 10






    En aquest vídeo es tracta de relacionar les xarxes socials amb els adolescents, ja que tal com sembla, són el grup social que més les empra. 
    En primer lloc, es parla del imapcte sobre els joves, tant de forma positiva com negativa. Amb açò vol dir que l'ús excessiu d'aquestes eines comunicatives és negatiu perquè creen adicció i poden crear deficiencies socials o acadèmiques, debilitant les seues relacions socials i personals o fins i tot al col·legi. Com a efecte negatiu més extrem, trobem el ciberbullying.
    Com a aspecte positiu es resalta que és un medi lliure que ens permet expressar-nos i compartir aquests pensaments amb la resta de gent.
    El vídeo finalitza amb euna entrevista a una mare que parla de l'efecte que causa les xarxes socials sobre el seu fill.